Passa al contingut principal

24 anys sense vosaltres....


Oh quina alegria em va donar l´Alfre - Ferrer - quan em va trucar ahir ( després de potser 20 i escaig anys de no comunicar-mos...) i dir-me que mira mira, que els villeneros del 1968 fan una quedada, una altra quedada....Realment, em va fer gràcia, molta gràcia. No sabeu l´alegria que m´heu donat entre tots: feia temps que rumiava com mantenir el contacte amb algú, encara que fos de manera casual i esporàdica, i mira, ara tinc el correu electrónic de molts de vosaltres. Jo visc a la meva casa pairal, a Mallorca, que he reformat en un agroturisme ( www.sonesteve.com ) i no és perque en sigui el propietari però....està força bé!!! Bé, justament per la meva feina no sé si el segon cap de setmana de juny hi seré, a la gran Catalunya del gran Estatut Mas-Zapatero-Maragall-Saura-Carod ( encara que diguin no, aviat diràn sí, que me´ls conec des de fa moooooooooooooolt de temps, cosa que el Sergi pot verificar :-) ) i no-se-quantes persones més....La Catalunya del més gran monument fàlic del mòn ( tan sols li falta un forat a dalt i unes línees obliqües al cim de color vermellós intens, gran Nouvel...), la Catalunya del dissenyes o treballes i moltes altres coses més...Doncs sí, suposo que vindré, però vaja, anirà justito justito, com deia la nostra gran professora d´Història a 8é....Algú se´n recorda del nom? En fi nens, que si tot va bé, em veureu, i podreu copçar en primera persona que el meu declivi ha estat directament proporcional als anys que fa que no us veig. Fins un altra macos i maques!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

2ª Presa de contacte

Anna Gili, Sara Espina, Susana Passolas, Reyes Pedrerol, Nuria Fort, Maxaixa Taulé, Alfred Ferrer, Ricard Abad i Sergi Palmés.

LES QUALITATS D’ UN « BON EDUCADOR » I EL RECORD QUE EN QUEDA EN ELS ALUMNES

Feia temps que hi donava voltes. L'educació d’aquest país sembla que no passa un bon moment: fer de mestre s’ha convertit en un esport d’aventura, ser uns bons pares sembla una missió impossible i els alumnes se’n surten pitjor que mai –o això sembla. És evident que alguna cosa no funciona: la mala implantació de la Logse? La poca implicació dels pares? La capacitat dels equips docents? El passotisme dels alumnes? Els canvis socials en general?... Segurament tot, res i molt més. L’educació és un concepte molt ampli, però si ens centrem en el marc escolar, educar significa acompanyar l’alumne en el desenvolupament del seu creixement global. Això vol dir que en tot procés educatiu no només són bàsics els continguts, les matèries instrumentals, sinó també una sèrie de valors com aprendre a compartir, treballar en grup, participar, valorar-se a si mateix i als altres. Per tant no només ens hem de preocupar del “què” ensenyem sinó de “com” ho fem. El creixement de cada alumne depèn

Nausica Guitart