Passa al contingut principal

Albert Pellicer


Estimat De Pablo:
El problema és que la meva estreta vinculació a la família Gil i la vila de Marbella,m´han obligat a romandre en un segon terme durant uns dies.
T´envio unes fotos en l´arxiu adjunt que no sé si t´aniran bé per penjar-les,encara que com ja et deus imaginar,me´n fot.
Són tres fotos disposades en collage,on es repassen dos atemptats del Sendero a les darreries dels 80,i on es pot apreciar el meu declivi actual en un intent immoral de dissimular la meva manca de senderi,aprofitant la presència d´una menor.
Nota:jo sóc el calb amb barba.
Tinc moltes més "petites perles".
A reveure.

Comentaris

Pau Llovera ha dit…
Perpe, quines coeses té la genetica, que maca ha sortit la nena ..............

Entrades populars d'aquest blog

2ª Presa de contacte

Anna Gili, Sara Espina, Susana Passolas, Reyes Pedrerol, Nuria Fort, Maxaixa Taulé, Alfred Ferrer, Ricard Abad i Sergi Palmés.

LES QUALITATS D’ UN « BON EDUCADOR » I EL RECORD QUE EN QUEDA EN ELS ALUMNES

Feia temps que hi donava voltes. L'educació d’aquest país sembla que no passa un bon moment: fer de mestre s’ha convertit en un esport d’aventura, ser uns bons pares sembla una missió impossible i els alumnes se’n surten pitjor que mai –o això sembla. És evident que alguna cosa no funciona: la mala implantació de la Logse? La poca implicació dels pares? La capacitat dels equips docents? El passotisme dels alumnes? Els canvis socials en general?... Segurament tot, res i molt més. L’educació és un concepte molt ampli, però si ens centrem en el marc escolar, educar significa acompanyar l’alumne en el desenvolupament del seu creixement global. Això vol dir que en tot procés educatiu no només són bàsics els continguts, les matèries instrumentals, sinó també una sèrie de valors com aprendre a compartir, treballar en grup, participar, valorar-se a si mateix i als altres. Per tant no només ens hem de preocupar del “què” ensenyem sinó de “com” ho fem. El creixement de cada alumne depèn

Nausica Guitart