Passa al contingut principal

Hola nens i nenes;
Us lliuro el dibuix que el dibuixant FER, (El Jueves , l'Avui, etc) va publicar al diari Avui el dia desprès de la mort del meu pare el passat 16 de febrer de 2005. En Fer era amic personal del meu pare i va tenir el detall de dedicar-li aquest dibuix i de regalar-me a mi al meu germà el dibuix original, que tinc emmarcat a casa meva. . Aprofito per agrair molt sincerament a la gent que va venir a la cerimònia al Tanatori de les corts (Quico, Quim, Ariadana, Susanna, Miqui - espero no deixar-me a ningú) ja que malgrat que externament se'm veia fort i assumint la situació la veritat es que va ser un cop molt fort, i va ser una alegria molt gran tornar-vos a veure en aquells moments. De fet l'única cosa positiva de la mort va ser retrobar-me amb gent amb la que vaig estar molt unit i que desprès per circumstàncies normals de la vida cadascú a anat tirant per allà on ha pogut. De fet, arrel d'això vaig tornar a recuperar l'amistat d'una gran persona a la que feia molt temps que no veia i que ve tenir el gest de baixar des de Palamós malgrat que feia molts anys que no ens veiem., eh Quim¡¡¡¡, tros de cabró. Moltes gràcies guapos/as.
La barca era la que el meu pare tenia amarrada al Port de Llança, la bandera era la que sempre portava malgrat les multes que li posava la Guardia Civil marítima de l'Empordà (es veu que es obligatori portar l'Espanyola) i el T7 era el bar de Llançà on es reunia amb els amigatxos cervesseros per veure els partits del Barça.Ara que ja ha passat més d'un any i que tot se supera en aquesta vida, el fet de tornar a sentir a parlar de tots vosaltres m'ha fet entendrir i, mira, m'han vingut lliurar-vos el dibuixet. Espero que sabreu perdonar el to una mica cursi del missatge, però un dia tonto el té tothom, cony.
¡¡Una abraçada a tots.
Sergi.

Comentaris

Anònim ha dit…
Estimats villeneros, avui - bé, el més apropiat seria dir ara mateix - he tengut una experiéncia extrasensorial, única i possiblement irrepetible gràcies a vosaltres. Estava jo, tant tranquil,feliç,plàcid - ja em coneixeu - i dinant quan de sobte sona el mòbil. Qui serà? Un alemany, una sueca, un acreedor fill de sa mare? No!!!!!!!! Res de tot això: ha estat el gran, irrepetible i inigualable Afred Ferrer, és a dir l´"Alfre". No puc repetir per mail els atacs de riure que ens han fet caure gairebé de les nostres respectives cadires mentre comentàvem la jugada. Quina gran idea, 20 anys després, sí senyor!!! Amb dos collons, així érem els villeneros del 1968!!No ens angoixarà veure´ns la panxa, les arrugues, algunes canes, possiblement alguna calvície i nens, parlarem de nens...Que bufó! Bé, jo hi seré, o així ho intentaré. Partiré de la meva estimada Mallorca, on he fet un agroturisme a la casa pairal i aniré a Bracons. Apa!!!Ja em comunicareu dia,hora,i una pregunta...Hem de venir d´etiqueta,de llarg, grunge o de neoyuppies?Bé, una abraçada, i ja ens veurem!
Pau Llovera ha dit…
Estimat Bernat, la Trobada no serà a Bracons. Si continues llegint els texts ho comprovaràs. Quico, els teus afanys despistatius estan provocant les primeres víctimes, cabronàs…
Pau Llovera ha dit…
El de la foto és el Senyor Marc Oliver abans de ser un important bioleg, mostrant cos, a la barca del meu pare.

POOOOTUL¡¡¡¡¡¡¡

Sergi
Anònim ha dit…
Maca la barca si senyor

Entrades populars d'aquest blog

2ª Presa de contacte

Anna Gili, Sara Espina, Susana Passolas, Reyes Pedrerol, Nuria Fort, Maxaixa Taulé, Alfred Ferrer, Ricard Abad i Sergi Palmés.

LES QUALITATS D’ UN « BON EDUCADOR » I EL RECORD QUE EN QUEDA EN ELS ALUMNES

Feia temps que hi donava voltes. L'educació d’aquest país sembla que no passa un bon moment: fer de mestre s’ha convertit en un esport d’aventura, ser uns bons pares sembla una missió impossible i els alumnes se’n surten pitjor que mai –o això sembla. És evident que alguna cosa no funciona: la mala implantació de la Logse? La poca implicació dels pares? La capacitat dels equips docents? El passotisme dels alumnes? Els canvis socials en general?... Segurament tot, res i molt més. L’educació és un concepte molt ampli, però si ens centrem en el marc escolar, educar significa acompanyar l’alumne en el desenvolupament del seu creixement global. Això vol dir que en tot procés educatiu no només són bàsics els continguts, les matèries instrumentals, sinó també una sèrie de valors com aprendre a compartir, treballar en grup, participar, valorar-se a si mateix i als altres. Per tant no només ens hem de preocupar del “què” ensenyem sinó de “com” ho fem. El creixement de cada alumne depèn

Nausica Guitart