Conegiums, com et va la vida? Crec que em vag perdre el millor de tú :-)! Apa, un abraçada!!!!
Anònim ha dit…
Veig que el pas dels anys no perdonen i que pel camí es perden cèl•lules de la memòria, La Mònica no es pas la conegiums………….
Anònim ha dit…
Cabró, una errada que té un....Jo, com a bon noi seriós i oficialista, et podria dir els noms i llinatges de tots els integrants de Fluvià, i qui era amic de qui i qui no... Però els mots i coses per l´estil, això no hi arribo. Però et faré una demostració : Me´n recordo de la Maria Àngels Abril i Català, la Laura Badia, la Maria Teresa Albors i la Nuria Fort, sempre tant discretes, sempre sense dir res i molt, molt unides….Després estaven la Griselda Espuny/¿ñ?a i la Berta Fernández, la parelleta d´empollones, sempre a primera fila. A l´altre extrem de carácter – és a dir, ben extrovertides – hi eren la Mònica Fernández, la Susanna Passolas, la Noemí Oliver, la Sara Espina quan treia aquella certa mala bava que de tant en quan feia sortir, l´Anna Gili i sobretot, la gran, irrepetible i inigualable Maixaxa Taulé. Tot ella era alegria, tot li anava bé….Després, a part, transitava la meva estimada Mireia Sabaté.... També vàrem tenir la Raquel Perich – aquesta sí que tenia males puces!!!- la Maria Àngels o Maria Giralt ( sempre deia paraules malsonants, i va anar a estudiar a una escola religiosa…) i ja retrocedint en el temps, la Begonya Forment, aquella nena que residia fora de Barcelona i que ens va convidar a una festeta d´aniversari a casa seva, parlo ja de fa moooooolts anys… Crec que la Sara i la Núria eren ben amigues seves. Abans havíen transitat per Fluvià la Marta Trilla ( pigada de cara i pel roja, sempre reia ) i la Carme Cubedo ( molt més seca, de mitjana estatura i morena ). Això, per les senyoretes. Pels senyorets érem el Ricard Abad i Pujol, sempre amb el Sergi Palmés i Oranich ,el Miquel Serra Itzen, el Dani Solé i el Marc Oliver. Força inseparables. El motor d´aquell grup però era un que no he dit: el Marc Lorenzo, quin un!!! Sempre estava de gresca. Després l´Alfre Ferrer, el Joan Massaguer i jo, que érem un tant outsiders i ens féiem amb tothom, i en el meu cas especialment amb en Miquel, el Sergi i el citat Alfred. I fora de tots, en Pere Forés.Sempre va estar fora del grup, mai es va integrar.Vàrem tenir també el Jonathan, però tan sols un any, no es va integrar i a 6é va partir. Va fer 5é i punt. Crec que no me´n deixo a cap, no? Quina memòria la del cebollete Jofre, eh?
Jo coneixo a la meva mare i la Núria Tomás sota el tobogán, i a la mare de la Maria Vilarnau amb l' abric vermell a la dreta de la foto. La de la bata a quadres taronges sembla la mare de la Marta? i la del moño la mare de l' Ariadna amb l' Ariadna al costat?
Comentaris
Apa, un abraçada!!!!
Me´n recordo de la Maria Àngels Abril i Català, la Laura Badia, la Maria Teresa Albors i la Nuria Fort, sempre tant discretes, sempre sense dir res i molt, molt unides….Després estaven la Griselda Espuny/¿ñ?a i la Berta Fernández, la parelleta d´empollones, sempre a primera fila. A l´altre extrem de carácter – és a dir, ben extrovertides – hi eren la Mònica Fernández, la Susanna Passolas, la Noemí Oliver, la Sara Espina quan treia aquella certa mala bava que de tant en quan feia sortir, l´Anna Gili i sobretot, la gran, irrepetible i inigualable Maixaxa Taulé. Tot ella era alegria, tot li anava bé….Després, a part, transitava la meva estimada Mireia Sabaté.... També vàrem tenir la Raquel Perich – aquesta sí que tenia males puces!!!- la Maria Àngels o Maria Giralt ( sempre deia paraules malsonants, i va anar a estudiar a una escola religiosa…) i ja retrocedint en el temps, la Begonya Forment, aquella nena que residia fora de Barcelona i que ens va convidar a una festeta d´aniversari a casa seva, parlo ja de fa moooooolts anys… Crec que la Sara i la Núria eren ben amigues seves. Abans havíen transitat per Fluvià la Marta Trilla ( pigada de cara i pel roja, sempre reia ) i la Carme Cubedo ( molt més seca, de mitjana estatura i morena ). Això, per les senyoretes.
Pels senyorets érem el Ricard Abad i Pujol, sempre amb el Sergi Palmés i Oranich ,el Miquel Serra Itzen, el Dani Solé i el Marc Oliver. Força inseparables. El motor d´aquell grup però era un que no he dit: el Marc Lorenzo, quin un!!! Sempre estava de gresca. Després l´Alfre Ferrer, el Joan Massaguer i jo, que érem un tant outsiders i ens féiem amb tothom, i en el meu cas especialment amb en Miquel, el Sergi i el citat Alfred. I fora de tots, en Pere Forés.Sempre va estar fora del grup, mai es va integrar.Vàrem tenir també el Jonathan, però tan sols un any, no es va integrar i a 6é va partir. Va fer 5é i punt. Crec que no me´n deixo a cap, no? Quina memòria la del cebollete Jofre, eh?