Feia temps que hi donava voltes. L'educació d’aquest país sembla que no passa un bon moment: fer de mestre s’ha convertit en un esport d’aventura, ser uns bons pares sembla una missió impossible i els alumnes se’n surten pitjor que mai –o això sembla. És evident que alguna cosa no funciona: la mala implantació de la Logse? La poca implicació dels pares? La capacitat dels equips docents? El passotisme dels alumnes? Els canvis socials en general?... Segurament tot, res i molt més. L’educació és un concepte molt ampli, però si ens centrem en el marc escolar, educar significa acompanyar l’alumne en el desenvolupament del seu creixement global. Això vol dir que en tot procés educatiu no només són bàsics els continguts, les matèries instrumentals, sinó també una sèrie de valors com aprendre a compartir, treballar en grup, participar, valorar-se a si mateix i als altres. Per tant no només ens hem de preocupar del “què” ensenyem sinó de “com” ho fem. El creixement de cada alumne depèn
Comentaris
Apa, un abraçada!!!!
Me´n recordo de la Maria Àngels Abril i Català, la Laura Badia, la Maria Teresa Albors i la Nuria Fort, sempre tant discretes, sempre sense dir res i molt, molt unides….Després estaven la Griselda Espuny/¿ñ?a i la Berta Fernández, la parelleta d´empollones, sempre a primera fila. A l´altre extrem de carácter – és a dir, ben extrovertides – hi eren la Mònica Fernández, la Susanna Passolas, la Noemí Oliver, la Sara Espina quan treia aquella certa mala bava que de tant en quan feia sortir, l´Anna Gili i sobretot, la gran, irrepetible i inigualable Maixaxa Taulé. Tot ella era alegria, tot li anava bé….Després, a part, transitava la meva estimada Mireia Sabaté.... També vàrem tenir la Raquel Perich – aquesta sí que tenia males puces!!!- la Maria Àngels o Maria Giralt ( sempre deia paraules malsonants, i va anar a estudiar a una escola religiosa…) i ja retrocedint en el temps, la Begonya Forment, aquella nena que residia fora de Barcelona i que ens va convidar a una festeta d´aniversari a casa seva, parlo ja de fa moooooolts anys… Crec que la Sara i la Núria eren ben amigues seves. Abans havíen transitat per Fluvià la Marta Trilla ( pigada de cara i pel roja, sempre reia ) i la Carme Cubedo ( molt més seca, de mitjana estatura i morena ). Això, per les senyoretes.
Pels senyorets érem el Ricard Abad i Pujol, sempre amb el Sergi Palmés i Oranich ,el Miquel Serra Itzen, el Dani Solé i el Marc Oliver. Força inseparables. El motor d´aquell grup però era un que no he dit: el Marc Lorenzo, quin un!!! Sempre estava de gresca. Després l´Alfre Ferrer, el Joan Massaguer i jo, que érem un tant outsiders i ens féiem amb tothom, i en el meu cas especialment amb en Miquel, el Sergi i el citat Alfred. I fora de tots, en Pere Forés.Sempre va estar fora del grup, mai es va integrar.Vàrem tenir també el Jonathan, però tan sols un any, no es va integrar i a 6é va partir. Va fer 5é i punt. Crec que no me´n deixo a cap, no? Quina memòria la del cebollete Jofre, eh?