Passa al contingut principal

EI NOSTRE TÒTEM


Ei companys/anyes, ja falta menys, quins nervis!!! Jo ja he fet l´exàmen escrit d´alemany, dijous l´oral i apa! ja estarà. Però no voldria aborrir-vos amb les meves peripècies académiques, sinò reflexionar sobre quin ha estat, al meu parer, el nostre tòtem, la nostra senya d´identitat durant els darrers 20 anys, és a dir, mentre no ens hem vist en comú. Ha estat el mòbil? No, perqué el cel·lular - crec que és així - és un invent força recent, no de quan teníem 17-18 fins a 25 anys... Ha estat el PC, Mac o Amstrad? No, perqué ja existien abans de nosaltres acabar 8é de bàsica i sí són els elements totémics dels nostres germans grans...Així doncs, què ens queda que ens uneixi, que haguem tengut tot a les nostres mans - bé, jo molt recentment, però aquesta és una altra història -, que haguem venerat com un fill - i mai més ben dit - i que ens hagi fet sofrir més que cap altra cosa de les que he dites abans ( Pc o mòbil ) ? Doncs sí senyor, el Predictor. Nins i nines, no m´hauríeu de dir mentides, que ningú es faci el sant: quantes farmàcies de guàrdia hem perseguit, quants moments d´incertesa, quants esclats de joia - o decepció, aquí que cadascú recordi el que vulgui de les seves experiéncies - hem tingut per culpa del resultat del meravellós aparell de patent anglesa? Ara em direu, "Bernat, no exageres?" No, no ho faig. Després de veure la quantitat ingent de nens i nenes que heu fet entre tots, no diria que és exagerar. Poso el Miquel Serra i Itzen com a exemple paradigmàtic de la nostra generació, de l´home de mòn que sap perfectament si està "embarassat" o no...Un gran tipus, el Miquel, sí senyor!
No em digueu que em passo, i feu una trajectòria vital retrospectiva: feu el test de la granota? No. O això vull creure. Feu marxa enrere i apa? Home, si fos així, les possibilitats de que en comptes de 40 nens que hi han entre tots/es fossin 60 com a mínim serien força grans. I com que no sou una generació proabortista radical, doncs tampoc. Pildorilles full-time? No, sabeu que és dolent per les hormones. Durex? Coneixent el personal, m´inclino a pensar que és l´opció menys utilitzada, sento dir-ho...Així doncs, què ens queda? El Predictor, sens dubte. El Predictor i còrrer, que sempre va bé per la salut....
Apa, ja ho he dit tot!!!!!
P.S.: aquest text va dedicat a les següents persones, cadascuna per un motiu diferent,
Miquel Serra Itzen. Núria Fort i Ferrer, Sergi Palmés i Oranich i...Mrs. Robisnson, que em guardo molt de dir en públic qui és, però una pista: és dona i tots la coneixeu....

Comentaris

Anònim ha dit…
Realment... ets el més autèntic de tots!!! Lo dels 40 nens és veritat? Sé que ets capaç d' haver-los comptat.
Anònim ha dit…
Mira, tan sols de Fluvià de 8é n´hi han 14 entre 6 noies que conec. I eren 12...Dels nois preguntats, tots han "embarassat" excepte Alfre i servidor.Per tant calcula si érem 3 classes. Si no arriba a la quarantena, poc hi falta. Cecília, podríem fer un apartat tipus "i tú, quants n´has fet?", i després comptar.
Una abraçada des de la Comunitat on més aborts de menors d´edat es practiquen,
Bernat
Anònim ha dit…
Crec que se qui és la Mrs. Robinson, oi?
Anònim ha dit…
Calla cabrón!!!!!!
Anònim ha dit…
Com feia aquella cançó dels Simon and Garfunkel? Mmmmmm crec que en van fer una pel•lícula? Mmmmm Quina era? mmmm De què anava la peli? Ho saps Bernat?
Anònim ha dit…
Cabró....gran cabró....Era una professora de harvard, és a dir la dona del rector, insatisfeta sentimentalment, que es fixa en un noi - cada any es fixa en un diferent -, ja l´has vista i es diu " El graduado"...La cançó és "mrs. robinson" ( and kiss me you mrs. Robinson....uououo,uououo)
Anònim ha dit…
Hòstia, si, això em sona¡¡¡ Perquè??

Entrades populars d'aquest blog

2ª Presa de contacte

Anna Gili, Sara Espina, Susana Passolas, Reyes Pedrerol, Nuria Fort, Maxaixa Taulé, Alfred Ferrer, Ricard Abad i Sergi Palmés.

LES QUALITATS D’ UN « BON EDUCADOR » I EL RECORD QUE EN QUEDA EN ELS ALUMNES

Feia temps que hi donava voltes. L'educació d’aquest país sembla que no passa un bon moment: fer de mestre s’ha convertit en un esport d’aventura, ser uns bons pares sembla una missió impossible i els alumnes se’n surten pitjor que mai –o això sembla. És evident que alguna cosa no funciona: la mala implantació de la Logse? La poca implicació dels pares? La capacitat dels equips docents? El passotisme dels alumnes? Els canvis socials en general?... Segurament tot, res i molt més. L’educació és un concepte molt ampli, però si ens centrem en el marc escolar, educar significa acompanyar l’alumne en el desenvolupament del seu creixement global. Això vol dir que en tot procés educatiu no només són bàsics els continguts, les matèries instrumentals, sinó també una sèrie de valors com aprendre a compartir, treballar en grup, participar, valorar-se a si mateix i als altres. Per tant no només ens hem de preocupar del “què” ensenyem sinó de “com” ho fem. El creixement de cada alumne depèn

Nausica Guitart