Ei companys/anyes, ja falta menys, quins nervis!!! Jo ja he fet l´exàmen escrit d´alemany, dijous l´oral i apa! ja estarà. Però no voldria aborrir-vos amb les meves peripècies académiques, sinò reflexionar sobre quin ha estat, al meu parer, el nostre tòtem, la nostra senya d´identitat durant els darrers 20 anys, és a dir, mentre no ens hem vist en comú. Ha estat el mòbil? No, perqué el cel·lular - crec que és així - és un invent força recent, no de quan teníem 17-18 fins a 25 anys... Ha estat el PC, Mac o Amstrad? No, perqué ja existien abans de nosaltres acabar 8é de bàsica i sí són els elements totémics dels nostres germans grans...Així doncs, què ens queda que ens uneixi, que haguem tengut tot a les nostres mans - bé, jo molt recentment, però aquesta és una altra història -, que haguem venerat com un fill - i mai més ben dit - i que ens hagi fet sofrir més que cap altra cosa de les que he dites abans ( Pc o mòbil ) ? Doncs sí senyor, el Predictor. Nins i nines, no m´hauríeu de dir mentides, que ningú es faci el sant: quantes farmàcies de guàrdia hem perseguit, quants moments d´incertesa, quants esclats de joia - o decepció, aquí que cadascú recordi el que vulgui de les seves experiéncies - hem tingut per culpa del resultat del meravellós aparell de patent anglesa? Ara em direu, "Bernat, no exageres?" No, no ho faig. Després de veure la quantitat ingent de nens i nenes que heu fet entre tots, no diria que és exagerar. Poso el Miquel Serra i Itzen com a exemple paradigmàtic de la nostra generació, de l´home de mòn que sap perfectament si està "embarassat" o no...Un gran tipus, el Miquel, sí senyor!
No em digueu que em passo, i feu una trajectòria vital retrospectiva: feu el test de la granota? No. O això vull creure. Feu marxa enrere i apa? Home, si fos així, les possibilitats de que en comptes de 40 nens que hi han entre tots/es fossin 60 com a mínim serien força grans. I com que no sou una generació proabortista radical, doncs tampoc. Pildorilles full-time? No, sabeu que és dolent per les hormones. Durex? Coneixent el personal, m´inclino a pensar que és l´opció menys utilitzada, sento dir-ho...Així doncs, què ens queda? El Predictor, sens dubte. El Predictor i còrrer, que sempre va bé per la salut....
Apa, ja ho he dit tot!!!!!
P.S.: aquest text va dedicat a les següents persones, cadascuna per un motiu diferent,
Miquel Serra Itzen. Núria Fort i Ferrer, Sergi Palmés i Oranich i...Mrs. Robisnson, que em guardo molt de dir en públic qui és, però una pista: és dona i tots la coneixeu....
Comentaris
Una abraçada des de la Comunitat on més aborts de menors d´edat es practiquen,
Bernat