I aquí em veieu, a les noces del meu cunyat potser, amb la Maria Joana ( la que està a la meva esquerra ), i la que - diuen - pot ser la meva sogra ( no és maca, ja ho sé ) si no hi ha res de nou...Semblo algú, no? Trajat a mida, amb camisa nova - cap acudit groller, please -, corbata comprada a Barcelona ja fa força temps però poc utilitzada...un "gentleman", vaja. En fi, ho poso perqué m´havien sol·licitat instantànies d´ella i perqué veieu que, encara que sigui molt de tant en quan, sé vestir-me i comportar-me com un adult.
Però si he de posar algú més important deixant de banda la Maria Joana, aquesta és la seva tia-àvia, donya Catalina Ferrà i Ginard. És aquesta venerable dóna que va amb un vestit rosa, situada a l´esquerre de la fotografia de l´esquerra, venerable anciana de 91 anys, amb el cap més clar que tots nosaltres plegats i que és el terror de la resta de la família amb els seus súbits canvis de testament. Perqué la senyora és de professió "sus posibles", és a dir, en té molts...I quan molts, són molts, la veritat. És una gran dóna, ens caiem molt bé, i des que la Maria Joana ha tornada de Madrid, l´ha acollida com una filla. No, si al final això estarà més bé del que em pensava...
Apa, una abraçada cordial :-) ........
Bernat Jofre i Bonet
Comentaris