Bé, i aquí em teniu, un home com cal, de mirada penetrant, mirant l´infinit amb aquells ulls escrutadors de la veritat més oculta - macos els ulls del Bernat, eh?, apa fluvianenques, no dissimuleu que bé me´ls miràveu -...i de la tafaneria més mal vista, tot sigui dit de pas :-(....La foto està presa a Son Esteve, devia tenir uns tres anyets, potser quatre. Si us fixeu, tinc unes galtetes un pèl irritades i, sobretot, uns "morritos" - perdò, no hi han més paraules -tipus Mick Jagger bastant notoris. La raò és que havia mossegat a la meva germana al cotxe ( la meva històrica i complexa mala relació amb les dones ve de lluny, doncs) i la meva mare em va donar una bona bufetada a la cara mentre conduïa, cosa que mirat en retrospectiva fa molta gràcia però que en aquell moment no me´n va fer massa per dues raons: a/ em va fer mal, i b/ una mica més i ens estampem al coll de´n Gorbió ( les autopistes del PP no estaven fetes i el trajecte Andratx-Palma durava gairebé una hora). En fi, que ja coneixeu una mica més el perqué dels meus traumes infantils, traumes que després vàreu haver de suportar els fluvianencs/enques en especial...
Comentaris