Passa al contingut principal

CAÇADORS DE BOLETS!!!!

La Sandra i jo hem passat un dia increíble a Capafonts en companyia d' amics, parents i coneguts ( en total: 10 adults i 10 nens) . La primera intenció era anar d' excursió amb els nens... però ... estar aprop del bosc en aquesta època i no anar al rovelló.. és un pecat!!!!
La primera norma per ser un bon boletaire és tenir clar que vas a buscar bolets, no de "campo i playa"... per tant le coses s' han de fer ben fetes i nosaltres ho hem fet de conya:
- Primer es fa veure que anem tots junts, i uns quants ens separem una mica amb l' excusa de que potser pel camí trobem alguna cosa. Això no ha funcionat.
- Després es dina amb tothom per no ser maleducat.
- I llavors es diu : " qui vol venir a buscar bolets al bosc on si que hi ha bolets?" i se n' apunten quatre i els altres es queden a cuidar la canalla.
Hem agafat el cotxe i hem anat en aquell bosc que hi ha a la quarta curva després del plà d' en Cot, pujant pel camí de la dreta del barranc del Grau, i buscant sota el pi que queda a la dreta de l' alzina situada al punt més a l' est del poble i més al sud dels Montllats ( la norma nº dos d' un bon boletaire és no dir mai on has anat).
I després d' unes quantes esgarrinxades, quedar-nos enganxats entre els boixos, arrossegar-nos entre els pins i suar la cançalada... hem triunfat!!!! El cistell que es veu a la foto no ens fa justicia... el bo era el de la Sandra i el meu que no es veuen bé. Tenint en compte que hem anat al bosc un diumenge a les quatre de la tarda, en una zona on hi ha passat mitja comarca i part de l' estranger.... es pot considerar que som boletaires professionals!!! si hi arribem a anar dissabte a les sis del matí no haguéssim pogut ni arrossegar els cistells. ( la tercera norma és anar a primera hora i en zones poc conegudes... però avui no estàvem per la labor...i la quarta norma és que quan es troba alguna cosa no s' ha de cridar i dir " eiii que n' he trobat, veniiiuuu". Hem sigut discrets... )

en aquesta foto hi ha una part dels domingueros.... però els bons érem la Sandra, el seu cosí, la noia que quasi no es veu i jo Hem trobat camagrocs a punta pala... bolets de bou i rovellons !!!!!


I que és pot fer amb aquets bolets????
Aquí teniu dues sugerències:

PANET FARCIT DE BOLETS AMB FORMATGE FOS



S' agafa un panet rodó i es buida la molla. Hi poseu una mica de tomàquet, formatge que es fongui ( jo hi vaig posar gorgonzola perquè és el que tenia), els bolets saltejats amb alls i conyac, i al damunt una làmina de formatge per fondre ( mozarel.la, havarti...). Ho poseu al forn perquè es torri el panet i es fongui el formatge..... i bon profit!!!!




REMENAT DE BOLETS
Les fotos han quedat una mica borroses... però us asseguro que estava boníssim!!!!

Si us ha agradat... la setmana vinent més receptes!!!... que quant faci fred comença la temporada dels brunets ( fredolics), que encara són més bons... i de passada més fàcils de trobar!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

2ª Presa de contacte

Anna Gili, Sara Espina, Susana Passolas, Reyes Pedrerol, Nuria Fort, Maxaixa Taulé, Alfred Ferrer, Ricard Abad i Sergi Palmés.

LES QUALITATS D’ UN « BON EDUCADOR » I EL RECORD QUE EN QUEDA EN ELS ALUMNES

Feia temps que hi donava voltes. L'educació d’aquest país sembla que no passa un bon moment: fer de mestre s’ha convertit en un esport d’aventura, ser uns bons pares sembla una missió impossible i els alumnes se’n surten pitjor que mai –o això sembla. És evident que alguna cosa no funciona: la mala implantació de la Logse? La poca implicació dels pares? La capacitat dels equips docents? El passotisme dels alumnes? Els canvis socials en general?... Segurament tot, res i molt més. L’educació és un concepte molt ampli, però si ens centrem en el marc escolar, educar significa acompanyar l’alumne en el desenvolupament del seu creixement global. Això vol dir que en tot procés educatiu no només són bàsics els continguts, les matèries instrumentals, sinó també una sèrie de valors com aprendre a compartir, treballar en grup, participar, valorar-se a si mateix i als altres. Per tant no només ens hem de preocupar del “què” ensenyem sinó de “com” ho fem. El creixement de cada alumne depèn

Nausica Guitart