Passa al contingut principal

no vem sopar.... però ens vem veure!!!!

Hola, torno a ser el Pere, l' amic del March, ja he aconseguit penjar les fotos. Com podeu comprobar els vostres amics s' ho van passar molt bé....i sobretot el March!!!... mireu amb quin gust es menjava la truita!!!
Aquest amb qui apareixo abraçat em sembla que és advocat.... ostres, quina por... espero no tenir mai problemes legals.... però em va semblar un tio excel.lent, de veritat.
Aquesta no sé ben bé com definir-la... no sé com ho va fer però quan vaig arribar estava sola amb el March i cada vegada que li sonava el mòbil apareixia algú nou!!! i al damunt no parava de fer fotos, en les que no volia sortir ningú... no m' extranya....
La noia del meu costat va arribar carregada ... i va dir que havia lligat amb el tio de la botiga on havia anat!!!... és clar, que no m' extranya.... se li ha posat un tipet...

Uiii, aquest.. va ser l' últim a arribar, però era el més perillós de tots. Va explicar unes coses..... Resulta que ha viatjat per tot el món i encara ha tingut temps de formar una família molt peculiar... al final no vaig entendre quants fills tenia... era una mica complicat... però és clar, que ja portàvem unes hores a l'habitació del March, i el gel amb un líquid que vem trobar per allà ja començava a fer els seus efectes!!! Ara, que aquest dos, només bebien coca-cola.... no , si de gent rara al món n' hi ha eh!!!
Ah!, m' oblidava d' una cosa: aquest tal Jordi i jo va resultar que de petits anàvem a la mateixa escola!!!.... que petit és el món....


Bé, ja veieu que no ens va faltar de res . La veritat és que va ser molt divertit, vem riure molt i el March estava content. Ara..que no vaig poguer jugar a la wii. A partir d' ara potser que m' aviseu si aquests personatges pensen tornar a passar per casa el March, més que res per estar preparat... i sobretot no perdrem ' ho!!!
Ah, per cert... em van dir que hi havia un tal Alfred que no va poguer anar a sopar i que va ser el culpable de que tots acabessin allà enlloc d' un restaurant.... ostres, Alfred... gràcies home!!!
Apa, fins una altra... si algún dia els torno a veure ja us tornaré a avisar, però si us plau... controleu-los una mica homes...que em van fer anar a dormir a les tantes i jo tinc família!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

2ª Presa de contacte

Anna Gili, Sara Espina, Susana Passolas, Reyes Pedrerol, Nuria Fort, Maxaixa Taulé, Alfred Ferrer, Ricard Abad i Sergi Palmés.

LES QUALITATS D’ UN « BON EDUCADOR » I EL RECORD QUE EN QUEDA EN ELS ALUMNES

Feia temps que hi donava voltes. L'educació d’aquest país sembla que no passa un bon moment: fer de mestre s’ha convertit en un esport d’aventura, ser uns bons pares sembla una missió impossible i els alumnes se’n surten pitjor que mai –o això sembla. És evident que alguna cosa no funciona: la mala implantació de la Logse? La poca implicació dels pares? La capacitat dels equips docents? El passotisme dels alumnes? Els canvis socials en general?... Segurament tot, res i molt més. L’educació és un concepte molt ampli, però si ens centrem en el marc escolar, educar significa acompanyar l’alumne en el desenvolupament del seu creixement global. Això vol dir que en tot procés educatiu no només són bàsics els continguts, les matèries instrumentals, sinó també una sèrie de valors com aprendre a compartir, treballar en grup, participar, valorar-se a si mateix i als altres. Per tant no només ens hem de preocupar del “què” ensenyem sinó de “com” ho fem. El creixement de cada alumne depèn

Nausica Guitart